En l'
Operació Bolquer iniciada aquesta setmana, hem fet un gir inesperat. Resulta que el poder fer pípi a l'orinal era més un joc que no pas "
una cosa a fer", i la possiblitat de poder aixecarse i sortir corrents no ho facilitava. Tot i que això només passava a casa, a l'escola cap mena de problema al respecte, és més, ni un sol día s'ho ha fet a sobre a classe!
Així que, a mitja setmana vaig recuperar el
reductor de WC que tenía de quan la seva germana gran li va tocar la mateixa operació. I tot i les reticéncies inicials, (la por al forat i al no tocar terra), finalment se n'ha adonat que és més cómode i fácil, i que no hi ha res dolent,i a sobre pot tirar paper higiénic, i la cadena ell solet! (dues gangues afegides, jejeje). De no voler seure-hi, a posar-lo ell mateix a la tassa del wáter per poder-hi pujar. Fins i tot acabat de llevar de la migdiada o de la nit!
Al començament feia el pípi per nervis, per cobrir l'expedient i poder baixar ràpid de la tassa, però ara ho fa de manera normal, i fins i tot ha fet un o dos petarrots de caca (que és el que li costa més i el que encara es fa a sobre). i com que el meu petit no és ruc, demanava anar a dormir aviat, al saber que per anar al llit encara li posava els bolquers, de manera que aprofitava per fer caca i buidar tot el que podia. Un cop descobert això, ja l'he mantingut més temps pel vespre i convençut per anar a on toca, abans de posar-li els bolquers per anar a dormir.
En fi, penso que amb el reductor és més cómode, doncs, em puc emportar el reductor si sortim de casa, i així ell poder fer servir qualsevol lavabo, i a més m'estalvio de netejar cada cop que faci servir l'orinal.
Espero que les que aquest estiu inicieu aquesta mateixa operació us serveixi aquesta informació, tot i que ja se sap que cada nen és un món i apart. ;)
